Les sentències de l’Audiència Nacional, publicades el passat 30 de gener, 6 de febrer i 30 de juliol d’aquest any, ens recorden que les indemnitzacions satisfetes en els acomiadaments improcedents pactats estan subjectes a tributació per l’IRPF, sent obligatori per part de la empresa efectuar la retenció.

Segons l’article 7 de la Llei 35/2006 de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, les indemnitzacions per acomiadament del treballador estan exemptes d’IRPF, en la quantia establerta amb caràcter obligatori en l’Estatut dels Treballadors, sense que pugui considerar-se com tal l’establerta en virtut de pacte. En conseqüència, per a que la indemnització per acomiadament o cessament del treballador estigui exempta d’IRPF, cal que aquesta sigui reconeguda i abonada un cop signada l’acta de conciliació administrativa (SMAC) o judicial.

Alguns dels indicis més destacats que s’assenyalen en aquestes sentències per considerar que estem davant d’un acomiadament pactat, i en conseqüència davant d’una indemnització subjecta a IRFF, són:

– Que l’import de la indemnització per acomiadament improcedent sigui inferior a la que seria procedent en aplicació de la normativa laboral.

– L’absència de litigi conseqüència del reconeixement a la pròpia carta d’acomiadament de la seva improcedència.

– La manca d’expressió de causa en la carta d’acomiadament.

– Que l’edat dels treballadors en el moment de l’extinció sigui propera a l’edat de jubilació.

En conseqüència, reiterem la necessitat d’exposar a les cartes d’acomiadament de forma concreta les causes que el motiven, per a que en cap cas es pugui entendre per Hisenda que estem davant d’un acomiadament pactat, la indemnització del qual estaria subjecta a IRPF.

 

Per a més detalls al respecte, si us plau adreceu-vos a info@laboralis.eu.